PSC : Moció de confiança

Comparteixo el parer del nostre primer secretari  Pere Navarro segons el qual les decisions  i deliberacions , sovint fèrtils, que es produeixen  en el  si de la comissió executiva del partit són rarament permeables per a la resta de la militància. És per això que a partir d’ara i com a membre de l’esmentada comissió executiva, faré públiques les intervencions que realitzi en  l’òrgan dirigent del qual tinc l’honor de formar part. Crec que faig així efectiu un dels principis organitzatius més necessaris de palesar en la conjuntura política que estem vivint i que forma part dels estatuts aprovats pel 12è Congrés del PSC : ‘La transparència en la presa de decisions de tots els òrgans competents del Partit, garantint-ne la divulgació’. Dues petites observacions prèvies . La primera tranquil·litzar al personal en relació a que les meves intervencions son escasses i la segona puntualitzar que aquesta transparència tindrà el límit d’aquelles deliberacions polítiques que pel bé comú  necessitin d’una certa  discreció comunicativa  per tal de poder  executar-les.També espero que amb aquesta iniciativa pugui ajudar en la feina del secretari d’actes i a centrar les possibles i sovint esbiaixades filtracions de premsa.

Intervenció a la Comissió executiva del 11 de febrer de 2013

Vull començar la meva intervenció amb la necessitat de expressar-vos dos motius de satisfacció personal en motiu de  formar part d’aquesta comissió executiva. El qual no és poca cosa en aquests temps tan avinagrats que estem vivint.

El primer motiu de satisfacció és imputable directament al primer secretari : el clima de debat plural instal.lat en aquesta comissió que permet que veus sovint crítiques com la meva es puguin expressar amb total normalitat. Potser no podria ser d’una altra manera. El segon motiu el constitueix el fet d’haver participat en el decurs d’aquest darrer any en un curs accelerat d’interpretació popular. I això és molt important. Deia el meu gran amic Quico Sabaté, molts de vosaltres el coneixíeu, que per comunicar bé abans havies d’escoltar molt. Interpreto que aquest curs d’interpretació popular sorgeix precisament del fet d’escoltar molt. Però com deia el poeta : ‘Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio’. Els resultats electorals ho diuen: segurament no hem sabut escoltat bé. I aquest fet és l’eix de la meva intervenció: o la gent considera  o percep que no ens necessita o tenim un greu problema de comunicació. Jo m’inclino clarament per aquesta segona opció. Tenim un greu problema de comunicació basat en dues deficiències : coherència i credibilitat. No vull estendre'm ,en posaré dos exemples.

Per una banda la constant apel·lació a les ´realitats jurídiques’.Sovint som vistos com el partit de l’establishment, de l’estatus quo. Coincidim massa sovint amb el Cercle d’Economia –i no únicament en qüestions econòmiques-. En aquests moments correm el risc de ser considerats un partit antisistema per que la realitat social va per una altra via. Perquè són precisament aquestes ‘realitats jurídiques’ les que fallen, les que es volen combatre i regenerar.Evidentment això ens obliga a canviar d’actitud, a anar segurament més ‘sueltos’, més ‘catxondos’, més trempats. I no frivolitzo. Recordo ara l’actitud d’ un gran polític  amb el que vaig tenir el plaer de treballar, Javier Soto : ‘Jordi, amb arguments , a por ellos, no governem, és gratis’ , em deia sovint.Eren els anys de plom dels governs de CiU. I dels diputats ‘jabalís’ del PSC.

Segon exemple. Crec que ha estat un greu error transmetre a la ciutadania el missatge de que com a direcció avalàvem la tornada del company Bustos a l’Ajuntament. Independentment de que cregui en l’innocència del company, en la que que hi crec, tinc la sensació  de que en aquesta greu conjuntura ja no si val a posar la mà al foc per ningú sino si dimitirem tots nosaltres amb ell si una simple espurna de corrupció en surt de tot l’embolic. La gent demana exemplaritat i aquesta imatge és un llast per el nostre discurs regeneratiu.

Hem de recuperar credibilitat i només ho farem des de la coherència. És un error demanar acords entre partits per solucionar el problema de la corrupció. La solució no vindrà només des de dins, no serà una solució endogàmica sinó que vindrà des de baix. És com si uns amics, tots amb úlcera d’estòmac, es reunissin per parlar de la seva malaltia i prendre gintònics.Sense passar pels metges.

El PSC té ara una gran oportunitat : les convencions aprovades pel darrer Consell Nacional. Si no convertim aquest procés en una veritable moció de confiança haurem perdut el temps. La confiança que atorga escoltar a la gent, de veritat.Desconec la composició del comité organitzador d’aquestes convencions. N’estic segur que seran gent  jove i nova que  treballaran amb aquests criteris.Jo tinc idees, m’hi poso a la seva disposició.

Jordi del Río