Clemenceau, polític francès, va sentenciar en
algun moment que la guerra era un assumpte massa important per deixar-ho
únicament en mans de militars. Sentint últimament segons quines coses al nostre
país, el gran i el petit , tinc la incòmoda sensació que també la política és
alguna cosa massa seriosa per deixar-ho en mans d'alguns dels seus portaveus. O
per ser exactes, en boca d'alguns dels seus vociferants.
El macarrònic
episodi del president extremeny reptant a l'alcalde de Barcelona a mesurar-se
en atributs genitals “por un quítame unos AVES” , suposa un indigne exemple de
mala educació que per descomptat no es mereixen, per exemple, els adolescents
extremenys . Ni la política, tan necessitada de dignificació . En una comunitat
en la qual els llibres de text són gratuïts el seu president no ha fet honor a
tan excelsa i privilegiada conquesta social.
I
què dir del vociferant oficial del govern de la Generalitat: Quico Homs. Convertir tan digne i
alhora tan delicat exercici de representació en quelcom tan sectari com al que
ens té acostumat cada dimarts el portaveu, acabarà per passar factura fins i
tot al propi President. Artífex de la “transició nacional” , convertida ara en
irresponsable horitzó de “frustració nacional” en bona part gràcies al seu
contorsionisme polític i retòric . En cap de setmana apassionat actor de
pel·lícules romàntiques a favor de la independència . En paral·lel ,
desvergonyit Cyrano al que no li dolen penyores a l'hora de pactar amb
“l'enemic re-centralitzador” el disseny del sectarisme en els nostres mitjans
públics. Parapetat sempiternament en les urnes i en els “excessos tripartits”
per justificar les retallades socials . Desafiador, anunciant el desacatament de resolucions aprovades en seu
parlamentària. Vaja, tot un insultant exercici d'aquesta pràctica tan ben
patentada per Homs i ja tan característica de Convergència : “la viu-viu”.
0 comentaris:
Publicar un comentario