De vociferants i morrions


Clemenceau, polític francès, va sentenciar en algun moment que la guerra era un assumpte massa important per deixar-ho únicament en mans de militars. Sentint últimament segons quines coses al nostre país, el gran i el petit , tinc la incòmoda sensació que també la política és alguna cosa massa seriosa per deixar-ho en mans d'alguns dels seus portaveus. O per ser exactes, en boca d'alguns dels seus vociferants.

El macarrònic episodi del president extremeny reptant a l'alcalde de Barcelona a mesurar-se en atributs genitals “por un quítame unos AVES” , suposa un indigne exemple de mala educació que per descomptat no es mereixen, per exemple, els adolescents extremenys . Ni la política, tan necessitada de dignificació . En una comunitat en la qual els llibres de text són gratuïts el seu president no ha fet honor a tan excelsa i privilegiada conquesta social.

I què dir del vociferant oficial del govern de la Generalitat: Quico Homs. Convertir tan digne i alhora tan delicat exercici de representació en quelcom tan sectari com al que ens té acostumat cada dimarts el portaveu, acabarà per passar factura fins i tot al propi President. Artífex de la “transició nacional” , convertida ara en irresponsable horitzó de “frustració nacional” en bona part gràcies al seu contorsionisme polític i retòric . En cap de setmana apassionat actor de pel·lícules romàntiques a favor de la independència . En paral·lel , desvergonyit Cyrano al que no li dolen penyores a l'hora de pactar amb “l'enemic re-centralitzador” el disseny del sectarisme en els nostres mitjans públics. Parapetat sempiternament en les urnes i en els “excessos tripartits” per justificar les retallades socials . Desafiador,  anunciant el desacatament de resolucions aprovades en seu parlamentària. Vaja, tot un insultant exercici d'aquesta pràctica tan ben patentada per Homs i ja tan característica de Convergència : “la viu-viu”.



0 comentaris: