Verité

Tribuna abierta publicada hoy , 5/03/2012 , en ABC

Ocasionalment llegeixo en Le Nouvel Observateur d'aquesta setmana uns extractes de «Changer de destin» llibre en el qual s'exposa la concepció política del candidat socialista francès François Hollande recollida en campanya per l'editorial Robert Laffont. Un petit incís com a homenatge a qui va posar nom a l'editorial, valent editor mort ja fa alguns anys, que bé podria il·lustrar la raquítica situació intel·lectualment propositiva de la nostra conjuntura social: «Existeixen dues maneres de perdre diners. Una, el cinema; l'altra, l'edició. Amb el cinema, és més ràpid. Amb els llibres és més prestigiós», diuen que solia assenyalar Laffont.

Destacaré simplement la poderosa redefinició i posada al dia dels potents i apriorístics principis històrics de la República Francesa que realitza Hollande en el citat llibre. Qui no coneix el claim polític més famós de la història: Liberté, égalité, fraternité? . Hollande i el seu equip agosaradament ho reformulen en un Verité, merité, solidarité. Emocionalment em quedo amb el primer però crec que resulta com a mínim interessant el subratllar l'oportunitat d'introduir el primer substantiu: verité. Ocupat amb ungles i dents a fugir del pessimisme il·lustrat , tabernari-tertulià en el qual cada dia ens submergeixen els poders mediàtics reconec que he arribat a la pessimista conclusió que poc o res és el que sembla i gairebé res del que apareix sol ser veritat. I alguns polítics superats. Uns quants al servei de la confusió.

Fàcils retòriques i relats, paraula aquesta última que no diu ni mot i que sistemàticament em sona a conte xinès, ens emboliquen quotidianament en una confusió que comença a ser preocupant. Les protestes socials semblen venir dictades per l'eficaç «divideix i venceràs», són corporatives i cadascú que aguanti el seu mort. Per a quan una manifestació per no deixar marxar a Guardiola? La justícia i la veritat semblen renyides. Versions riberenques del Llobregat poc enginyoses, poc berlanguianes, de «Bienvenido Mr Marshall» són reeditades amb anuència progressista mentre el que discrepa ho fa amb poca credibilitat i pedagogia jugant a una espècie de 15-M, («m» de mediàtic o de moda), que devalua l'extraordinària labor realitzada pel moviment. Com diu Ramoneda, ja no es pot negar la veritat : la crisi europea ja no és simplement econòmica, ho és també moral, cultural i política. I greument agressiva per a la nostra democràcia.