Uns i uns altres : d'esquenes a la realitat

Peu de video : Dedicada a aquests quatre, adliteram, quatre, que prenen decisions per una àmplia majoria (de "comparsas")

El socialisme català no pot restar a esquenes d’una realitat que ademés històricament ha estat la nostra : la d'una àmplia majoria del nostre pais que vol l’emancipació nacional de Catalunya. Des de la seva concepció més plural, des de la seva unitat civil i des de la cohesió social. Però que ningú s’enganyi ni és deixi instrumentalitzar : aquesta majoria no vol les divisions ni les confrontacions que els nacionalismens de la dreta espanyola i catalana fomenten per tal de aprofitar-se´n electoralment i implementar la seva agenda oculta que tots coneixeu : retallades, privilegis (impost de sucessions) i privatitzacions. Però tanta ingenuïtat fa patir...o potser no és ingenuïtat ?.

Ho hem de dir ben alt i sense cap complex: que no ens enganyin . Ni uns, ni uns altres. Catalunya no pot ser una realitat simbòlica. Catalunya no és una realitat acabada. Hem de continuar reivindicant el catalanisme històric , real, de lluita, que portem al nostre adn, insisteixo, sense complexos. Que se’n enterin aquests que ara reclamen allò que ens correspon, amb legitimitat i molt d’oportunisme : catalanisme també vol dir bon govern, també vol dir reivindicar la qualitat de vida dels nostres ciutadans. I catalanisme també vol dir defensar l’estat del benestar.