PSC : Deus ex machina

Avui ens hem esmorzat amb una ben intencionada agenda per a la renovació del PSC. Més enllà de la satisfactòria sensació produïda per la coincidència pràcticament ad litteram – no confondre exactament amb el recurrent copy/paste-, amb altres interessants documents sorgits prèviament en aquest necessari debat, sorprén bastant que qui subscriu els continguts d’aquest decàleg sigui qui tantes i tantes responsabilitats hagi acumulat al llarg dels anys d’aquest ciclotímic trajecte polític del PSC . A vegades amb encerts i darrerament amb deslegitimadors i aclaparants desencerts. I sigui qui , contradient un dels principals punts del seu decàleg -“Construir una direcció forta, col·legiada, capaç de recollir tots els accents” (sic) - s’hagi aprofitat d’una recent campanya municipal d’importància social fonamental situant-se a sotavent d’ella per tal de crear un estat d’opinió d’inevitabilitat segons el qual tot estaria ja decidit i configurat : una nova direcció sense ser debatuda ni votada . Suposo que semànticament, o a través d’algun insospitat mecanisme de subconsciència , mínimament col.lectiva , de quatre o cinc, això significa “direcció col.legiada”. Resta clara la manca de coherència i sobretot d’irresponsabilitat a l’hora de generar a l’ atribolada militància la sensació que el debat i la democràcia participativa no estan sent en aquest moment la pedra angular d’un partit tantes vegades exemplar en aquest terreny. Flac favor a l’obertura del partit farà qui se situï en posicions de resistència i no de renovació radical o pràcticament de tabula rasa, si més no en relació a la legitimitat de les persones que han de il.lusionar amb un necessari nou projecte . En quant als continguts, si aquests no són prostituïts, el PSC té la substància, l’essència i les paraules de la millor de les campanyes electorals. Els arguments per debatre en relació a la suposada coherència i legitimitat d’aquesta agenda són múltiples. Segurament donarien per a un altre decàleg . Pot ser per poc concreta - plena d’ adjectius i pocs substantius, de substància-. Ara és tracta de treballar des de la unitat, sense apriorístiques resistències i sense frívols personalismes. En bona part es tractaria d’originar aquell fenomen que en el teatre grec s’anomenava Deus ex machina, quelcom que apareix des de fora de l’escenari principal i resol una història sense seguir la seva lògica interna. És a dir, il.lusió. Però no tothom està legitimat per generar-la.