A Déu pregant i amb el mall donant (ajuda’t i Déu t’ajudarà)

Joan Puigcercós, president d'ERC, ha recomanat al president de la Generalitat, José Montilla, que es "relaxi" si està "nerviós" per la campanya electoral alhora que expressava el "ple suport" d'ERC al conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs. Fins a aquí tot bastant comprensible si emmarquem les esmentades declaracions en la lògica de la ja habitual equidistància electoral republicana . Però la reflexió és una altra i té molt a veure amb el lloc i el moment a on aquestes declaracións es realitzen : l’homenatge al President Companys. Com pot un polític català, o millor dit , un patriota català, homenatjar al President Companys i al mateix temps faltar al respecte a l’actual President de la Generalitat de manera tant flagrant?. Patriotisme calculat? . Patriotisme equidistant?. Potser ha estat l’ hora intempestiva del flamíger homenatge (per cert, hom hauria d’anar pensant en renovar la mise en escene per tal d’afegir joventut i gent nova al merescut event). Potser , però m’inclino a pensar en manca de maduresa i coherència política. No es pot atendre sense el coneixement i el suport del President de la Generalitat , en una dependència del Govern de tots els catalans , a una plataforma ciutadana, Barcelona decideix, que com a iniciativa cívica i promotora de consultes sobiranistes s’ha de respectar però que segons l’actual ordenament jurídic no pot tenir el suport institucional de la Generalitat. Siguem seriosos. I coherents. Un simple apunt , en podríem trobar un munt a les hemeroteques : al maig del 1996 i al Palau de la Música, quina ironia històrica, l’aleshores líder republicà Àngel Colom tancava un cercle de conferències organitzades per la Fundació Encaix envers la conveniència o no de la redacció d’un programa comú pels partits d’esquerra i centresquerra, L’Olivera tal com la va batejar en Raimon Obiols, que pogués ser assumit per ells en el moment de concórrer a les eleccions. Colom va obrir la seva intervenció dient (sic) : “després de 20 anys de teranyina pujolista hi ha la possibilitat real d’una majoria social i política progressista” tot reconeixent com un error la coalició d’ERC amb CiU en la primera legislatura. Raó no li faltava. Coherència si , i molta. Avui Colom milita en el partit de Prenafeta i Alavedra. Farien bé els republicans en aprendre del passat el polísemic significat de la paraula pàtria. I l´únic significat vàlid per un governant de la paraula responsabilitat. Sobretot per tal de no donar fàcils arguments a alguns assessors de comunicació que erròniament i de manera inexplicable, o potser de manera freudiana, auto inclouen la crítica , i el guirigall , en la comunicació de l’excel.lent obra feta per aquest govern amagant comunicativament les moltes virtuts d’aquesta.

Foto : La Perla


0 comentaris: