Malparits

Resultaria poc rigorós acostar-se a les causes del tràgic accident d'aviació dels Alps centrant-se exclusivament en la qüestionada personalitat del copilot de Germanwings. Suposo que entre altres aspectes, l'actualització de les normes de seguretat haurien de condensar bona part del debat d'un drama com el que acabem de viure. Però mirar cap a un altre costat sense reflexionar sobre les possibles causes i valors que hagin pogut incidir en un ésser humà a cometre una barbaritat tan inconcebible com la d'estavellar voluntàriament un avió amb 149 persones a bord resultaria irresponsable. Alguna cosa preocupant està passant en la nostra societat i en els valors que la sustenten quan un pispa com el Capità Schettino és el primer a abandonar un vaixell sumit en una tragèdia provocada per ell mateix. O quan un maquinista provoca el descarrilament d'un tren d'alta velocitat per estar aparentment distret amb el seu mòbil. Prego disculpes si el meu disert adquireix tints pessimistes però quan una tragèdia col·lectiva se t'apropa amb noms i cognoms, el dolor creix. La més que probable inhumanitat del copilot m'ha deixat amb l'ampolla mig buida.

I és que ja ningú es pregunta on s'amaguen els lideratges i els referents ètics. Resulta molt preocupant observar com formem part d'una societat en la qual la funció pedagògica de la política ha desaparegut per complet. Per exemple, Hitler i Ceausescu són utilitzats frívolament com a armes llancívoles entre contrincants polítics. Quelcom tan sagrat com uns cursos de formació, en un país amb l'índex d’atur que llueix Espanya , són utilitzats com a instruments de clientelisme i caciquisme. Dos mafiosos com Millet i Montull en llibertat. Pares de pàtries amb fortunes a Andorra. El tresorer del partit del govern certificant defuncions polítiques de primer nivell. Militants de UpyD en desbandada cap a Ciutadans a la primera derrota electoral i a la cerca de millors expectatives. El que això subscriu es considera un crític perenne. Crític fins i tot quan el partit, amb el qual vaig simpatitzar durant un temps, ostentava les més altes cotes de poder mai obtingudes a Catalunya. Com deia Hannah Arendt, no existeixen pensaments perillosos, pensar per un mateix és el que resulta perillós.

Però, quin missatge està llançant la classe política a la ciutadania? Descrèdit, neguit. I el pitjor de tot, la xacra de la corrupció fruit d'aquesta desafecció i com acabem de veure a Andalusia, ja no penalitzada. En definitiva, missatges ben clars de falta de valors. I tot molt globalitzat. A França, Sarkozy acaba d'obtenir en les Departamentals uns bons resultats quan fa amb prou feines uns mesos era portat des de casa seva  a comissaria per la policia.

Gran Hermano Vip acaba de trencar audiències apropant-se als 5 milions d'espectadors. Els referents de bona part dels nostres adolescents són uns DJ masclistes que utilitzen les seves mans per maltractar l'escala musical i de pas la dignitat femenina. Uns quants mamarratxos i malparits (i viceversa) utilitzant la suspensió d'un infumable programa de TV per carregar contra l'origen dels morts en el vol de Germanwings. I tot amanit amb l'acompanyament d'uns mitjans de comunicació cada vegada més confosos. Amb els seus directors més bolcats a exercir de tertulians que de periodistes. Capaços d'especular en un primer moment amb l'ètnia del copilot per associar-ho a un possible acte terrorista.

En fi, espero que aviat i després del primer impacte anímic, pugui tornar a veure l'ampolla mig plena, pensar que no tot va malament, que es tracta d'una minoria de malparits.