Joves adequats en moment inoportú

Tan submergits estem, a Catalunya i Espanya, en la caça major del tweet inconvenient, que segur que a una gran majoria de ciutadans se'ls ha passat per alt la presència a Barcelona de Jack Steinberger, premi Nobel de Física. Convidat amb motiu del 250.º aniversari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona ens ha deixat algunes excel·lents reflexions.

Per al guardonat físic alemany, pròfug del nazisme, acollit primer a Estats Units i després a Europa, “els joves són més intel·ligents”. Afirma que ens parla des de la seva experiència posant per exemple al mateix Einstein qui, al seu entendre, als 50 anys va descobrir la mecànica quàntica sense, amb prou feines ja, capacitat per comprendre-la i per tant desenvolupar-la. En definitiva, que al nostre país i donada la dramàtica taxa d'atur juvenil, podríem estar desaprofitant el talent a dolls. La conseqüent pregunta procedeix : com és possible arribar a una situació tan límit, tan òbvia, sense gairebé resistència?. Interpreto que Steinberger també ens respon a aquesta pregunta quan titlla d'idiotes a les societats que no empren el talent jove perquè, segons ell, “moltes valoren més les jerarquies que els resultats i el talent i acaben tornant-se idiotes”.

Les reflexions de l'insigne premi Nobel, van donar peu al meu  retorciment intel·lectual: passarà el mateix en política?. Humilment, crec que si. Les estructures oligàrquiques, burocràtiques i jeràrquiques dels partits polítics tradicionals ajuden al fet que així sigui. Diguem que en aquest sentit, de moment els joves no estan en el lloc oportú. O el que és pitjor, que puguin acabar per pur mimetisme emmalaltint dels mateixos vicis jeràrquics dels seus adults. És veritat que últimament s'han donat passos positius però em temo que moltes vegades han estat més pura cosmètica postmoderna que fruit del propi convenciment.

Excepcions haver-les haylas i per això, per exemple, a Catalunya podrem votar en aquestes properes eleccions, almenys jo ho faré, candidatures en les quals la joventut, que no manca de formació, dels seus candidats i candidates resulten seductores. És clar que la lucidesa del propi Steinberger podria contradir la meva voluntat regeneradora però no seré jo qui li contradigui.