Avui aniré a votar PSC

Crec que a ningú se li escapa que avui és un gran dia per al socialisme barceloní. I evidentment per a Barcelona. No hi haurà una recuperació a nivell català sinó sabem visualitzar que el nostre cap i casal està ben protegit i representat per nosaltres. La història ho demostra. Deixant al marge algun comprensible error de novell, el procés liderat per la federació de Barcelona ha estat molt positiu, ha posat el llistó democràtic molt alt i treu els colors a altres formacions polítiques. Ho hem fet molt bé en un entorn políticament convuls que ha perjudicat als nostres candidats i candidates. Carles, Lourdes, des d’aquí, felicitats pel procés d'obertura del partit, segurament el més important des de la seva fundació.

El primer balanç del procés escriu en el seu frontispici el relleu generacional. El PSC, a través d'una de les seves federacions més potents, transmet un missatge de tranquil·litat en relació al futur més immediat del socialisme català, el missatge que sempre ha caracteritzat al socialisme, el missatge que els nous inicis poden estar ben liderats si la falta de generositat i la manca d’intel·ligència política no irrompen. I des de Barcelona. La imatge projectada a través d'uns candidats i candidates solvents i joves , ja representen, més enllà del guanyador, un triomf del procés.  Nosaltres, no sé qui ho deia, hem de ser el canvi que volem veure en el món.

És veritat que en algun moment s'ha confós en excés direcció  i partit obviant a la multitud de bona gent que viu atribolada un lamentable procés de raquitització del partit, per a la qual l'atac indiscriminat a unes sigles el viuen malament. I amb raó. És veritat que hi ha hagut un excés de protagonisme , comprensible tractant-se d'un procés de primàries, que ha encotillat als candidats en una superficialitat digna sovint d'una passarel·la de moda. Ho atribueixo als anomenats spin doctors, veritable plaga responsable de la decadència superficial de la nostra política. Quan millor he vist a Jaume, a Rocío, a Jordi...és quan més s'assemblaven a Jaume , a Rocío i a Jordi, polítics amb il·limitades possibilitats.

El procés no s'ha produït en el millor dels moments per al socialisme català. I per això té més mèrit que el balanç sigui positiu. L'entorn no ha ajudat i s'ha convertit en camp de batalla de mil i una conspiracions menors. Observar ahir en el pervers i intel·ligent TN nit com la majoria dels suports als candidats provenien de llocs tan allunyats de Barcelona com Girona, Lleida, L’Hospitalet..., sincerament, em va fer pensar. Quants consumidors d'aquest procés s'han parat a llegir les interessants i innovadores propostes de Rocío? Quants han analitzat l'excel·lent i impecable relat de Barcelona que efectua Jordi ? Qui ha escrit sobre si les propostes de Jaume podrien suposar una inflexió del nostre relat socialdemocrata per a les ciutats?. Podria continuar amb els altres candidats.

Jo vaig donar el meu aval a Jordi Martí i ho vaig argumentar a través d'un diari sabent que a ningú hauria d'interessar les preferències que un o un altre membre del partit puguin tenir amb els candidats. Vaig pensar, tal vegada de manera equivocada, que era una contribució a situar el debat. De fet sempre he considerat que publicitar les preferències sempre empetiteix a un polític , marca fronteres i situa sovint el debat en una no desitjable i elitista fira de les vanitats . Sobretot quan trasllueix que el que està en joc , en aquest cas Barcelona, no és l'objectiu principal. Com jo no sóc un polític, diríem,  professional i no tinc innominables vel·leitats em vaig llançar a aquesta perillosa piscina però avui aniré a votar, a votar PSC. Enhorabona d’antuvi al guanyador o guanyadora. Ànims als que quedin despenjats puntualment en aquesta carrera . No vaig conèixer a Mandela però diuen que sovint deia que després d’escalar una muntanya t’adones que hi ha moltes altres per escalar.