La xarxa ens brinda excel·lents oportunitats per
ampliar el patrimoni cultural als qui, com jo, caminem per la vida amb una
cultura general d'aquestes que no desentonen per exemple, en aquests
narcisistes conclaves socials freqüentats pels moderns professionals del
canapè. Aquestes trobades en els quals amb una mà aguantes la fritanga i amb l'altra acompanyes
gestualment a Bauman o, en intel·lectual
posat , demostres parar esment a l'última i estulta teoria sobre "l'evolució del confederalisme asimètric
d’arrel sobiranista sustentat en una bipolaritat d'acció ben planificada”.
No diguem ja les oportunitats que brinda als oportunistes de wikipedia, per
cert, als quals se'ls fa olor a la llegua. En fi...
Com a pare de dues meravelloses nenes i atès que a
un ja comencen a esgotar-se-li les ja de per si limitades idees, em vaig
submergir dissabte passat, dia internacional del gara-gara a la dona , en la
cerca d'un referent per impressionar-les amb un brillant discurs suposadament
pedagògic. Vaig desistir de l'àmbit polític convencional en tan sol 5 minuts.
Com es poden reduir retòricament tantes lluites desiguals a simples
superficialitats i obvietats en tan poc espai de temps i lloc? En l'àmbit
acadèmic vaig tenir més sort i em vaig topar amb un brillant assaig sobre
misogínia i literatura escrit per un doctor de la Complutense de Madrid, Luis Martínez Victorio, professor de
filologia anglesa. L'escrit em va desviar en part del meu objectiu inicial.
Segons el citat doctor a Sartre li
esgotaven certes actituds pseudo-intel·lectuals dels anomenats moderns . En
aquest punt em vaig entretenir atès que sóc dels qui considera que, per
desgràcia, aquest lideratge d'opinió torna a estar avui en dia a l'alça. Se'ls
sol identificar per la seva prolixa participació en tertúlies renaixentistes ,
en qualsevol mitjà i franja horària, incloses les after hours, i per un certa aparença gafapastista. De vegades fins i tot s'autodenominen com Spin
doctors. Mare meva quina empanada!. Sempre m'he preguntat si els quedarà
temps entre tertúlia i tertúlia per fer l'amor. Per Sartre els moderns, segons Martínez
Victorio, s'ocuparien de mantenir intactes els abusos que patim per poder
rebel·lar-se contra ells a la cerca d'una fàcil i suculenta audiència. Touché en la nafra de la indigència
intel·lectual que ens assola. Jo també faig autocrítica tot i que per sort per
a tothom jo no tinc audiència.
Acabo amb un exemple. Podriem arribar a pensar que l'últim llibre del sempre
interessant Joaquim Nadal , Testimoni de càrrec, Proa (2014) és en
aquest sentit un llibre ‘modern’ ?. Es podria haver esperat d'ell una mica més
que una simple recopilació de divertides anècdotes de la seva dilatada carrrera
política , al punt morboses i excel·lentment redactades ? Tal vegada, però jo
prefereixo quedar-me amb la valoració que em trasllueix la seva interessant i
endogàmica lectura: en honesta actitud intel·lectual no pretén ser un llibre de
formació política ni exactament de memòries. Ho diu un refrany molt català: amb
les glòries s'obliden les memòries.
0 comentaris:
Publicar un comentario