Un nou cicle per a Nou Cicle ?

Sense ànim d’aigualir l’objectiva, a la vista dels resultats i l’excel·lent i curosa mise en scene dels missatges, eufòria desfermada després del congrés d’aquest cap de setmana a la si de la família socialista catalana, a la qual tinc l’honor no acrític de pertànyer , m’agradaria fer un parell de comentaris agredolços . Un certament agre perquè afecta el meu voraviu ideològic : el decebedor paper del mal anomenat sector catalanista del partit exemplificat, segurament de manera interessada o per incapacitats comunicatives del mateix grup, en el corrent Nou Cicle, grup de debat alimentat ideològicament i de manera pràcticament exclusiva per en Raimon Obiols, segurament l’últim gran ideòleg i enraonador del socialisme català i espanyol. El que per a molts feia, i pot continuar fent, atractiu el posat de Nou Cicle era , i pot continuar sent, el component més reformador, més crític amb les estructures acumulatives de poder de les cúpules dels partits. I sempre en positiu, amb clara vocació de parlar i sobretot d’enraonar, d’entrar en raons i influir en aquells aspectes més urgents, federant sempre política i ciutadania. Federació de paraules que ens convida a reflexionar sobre l’error , o no, de prioritzar assumptes com el del Grup Parlamentari propi per sobre d’altres més mundans i urgents per a la ciutadania. Per això ha estat un error notable per part de la cúpula o direcció de Nou Cicle , que també en té , acceptar l’esquemàtica etiqueta mediàtica de “ sector catalanista del PSC “ . Es pot dir més alt però no més clar : “de lliçons de català les que facin falta,de catalanisme, cap ni una” .Catalanisme de saló o de plenari?. Estranya manera d’actuar la d’aquest grup capaç de fomentar amb extraordinari èxit un debat plural i enriquidor a traves de la Convenció pel futur i incapaç d’ arribar a les portes d’un congrés tant important com el d’aquest cap de setmana amb una transparent oferta renovadora en les cares, edats , perfils i voluntats polítiques. Nou Cicle no pot esdevenir el plug and play pel qual determinades persones, emèrites totes, se seuen en una executiva, i sovint en un escó , amb by pass territorial per la sola i esquemàtica etiqueta d’ esser garants de no se quines essències catalanistes. Per obrir i renovar el partit segurament l’actual estructura territorial es insuficient però també es una mostra de representativitat i mèrits molt eficaç a la si dels partits. En part , els partit són legítimament de qui s’ho treballen tot i que sovint també són dels que hi figuren. I el que això subscriu no “se mueve en la foto” per que mai va arribar a ser-hi ni en té voluntat en el futur, tot i que algun argument d’autoritat en té i se li atorga. Recordo amb extraordinària satisfacció , ja ha plogut molt, aquelles fecundes reunions embrionàries de Nou Cicle amb Marta Mata, Núria Gispert, Lluís Armet, Quico Sabaté, Jordi Font, Santi Riera i fins i tot l’entranyable Joan Reventós i el mateix Obiols entre d’altres. En soc optimista. Per Nou Cicle passegen persones molt vàlides, fresques i joves que no presenten actes però treballen i volen continuar treballant. Que s’han guanyat a pols mitjançant el plebiscit popular ser per exemple alcalde. Eduard Rivas, un extraordinari i jove col·laborador d’un eurodiputat socialista em feia al congrés una fantàstica , i segurament obvia, reflexió : hem de tenir la consciencia que els càrrecs en política democràtica son sempre eventuals, les idees no. Aquesta reflexió resumia , segurament sense voler, el frontispici fundacional de Nou Cicle, darrerament en declivi. El comentari dolç en relació al Congrés ja ha estat assenyalat i aclaparadorament valorat en positiu : Raimon Obiols estarà al front de la Conferencia Oberta del PSC, el laboratori d’idees , d’obertura del socialisme i de federació de política i ciutadania del partit. Sàvia elecció.