D'opiacis, himnes i monarquies

De tots és conegut que quan semblava que la situació de privilegi de la religió semblava incontestable en la categoria premium de opiaci de masses va arribar el futbol, en l'àmbit de la societat dels mass media, per desbancar-la sense pietat cristiana. En aquest rànquing, la parafernàlia patriòtica i de paradeta de Servei Estació s'ha mantingut sempre en un discret segon pla actuant com a gots comunicants amb la formació de la joventut de les nostres societats. Era qüestió de temps que el còctel futbol i pàtria emergís en les nostres vides. Per cert, malgrat els cebolletas alarmistes, gairebé sempre de manera incruenta. O no tant, perquè veure i sentir xiular un himne nacional a seguidors uniformats amb samarretes que llueixen publicitat de països tan ‘exquisits’ democràticament parlant com la monarquia absoluta de Qatar, resulta com a mínim, irònic. O que dir de fer publicitat a l'empresa més contaminant de la cornisa cantàbrica.

Encara recordo al catedràtic Pérez-Tornero donant les seves magistrals lliçons en l'Autònoma: un himne no és res més que un símbol, un imaginari col·lectiu, sense semblança real amb allò que convencionalment pretén representar. Perquè si així no fos, on hauria d'estar dormint Bárcenas, extresorer del PP després de dedicar-nos una simbòlica peineta?. O Félix Millet després de les seves simbòliques no explicacions en seu parlamentària?. O no és un símbol parapetar-se darrere d'una televisió de plasma?. O no és un símbol de decadència política tota la trama corrupta dels ERE a Andalusia?.

Políticament trobo irrellevant, i una mica frívol i irrespectuós, que es xiuli un himne però hauríem d'emmarcar el fet, agradi més o agradi menys, en l'àmbit de la llibertat d'expressió d'una societat madura. Trobo més rellevants i greus altres insults que apel·len a la nostra dignitat com a poble: la corrupció política. I contra aquests insults, en una determinada capa de la nostra societat, la més susceptible de sucumbir davant determinats opiacis, no detecto la mateixa intensitat sonora. A Catalunya estem molt a prop de tenir l'oportunitat de poder xiular democràticament i en les urnes a la intolerància i la corrupció. No la desaprofitem.