Liquant democràcia

La veritat és que encara no tinc clar si he batejat bé aquest escrit perquè m'ataca la sensació que fins i tot Belén Esteban ha esmentat alguna vegada la liquiditat de Zygmunt Bauman. Potser també García Albiol ho ha fet, l'edil  badaloní que més que vida líquida sembla tenir massa sovint vida flatulenta. Espero tolerància en citar per enèsima vegada al reconegut filòsof. I és que les últimes etapes del precipitat viatge a Itaca del president Mas s’adapten perfectament a una premeditada i interessada liquació de la democràcia.

Just quan s'ampliava el bloc polític favorable a un referèndum per consultar a la ciutadania les seves preferències sobre el futur de Catalunya , Convergència i Unió es despenja amb una sorprenent proposta parlamentària clarament deficient des del punt de vista democràtic. Dos detalls. Primer, la meva premeditada omissió de la  arxiconeguda falca publicitària sobre el “dret a decidir”. Coneguda és l'habilitat convergent per patrimonialitzar de manera populista termes que semànticament són d'escàs sosteniment intel·lectual.O no decidim cada dia?.I cada quatre anys.

Segon detall, assenyalar com a únics culpables als sobiranistes nous de trinca i no responsabilitzar a ERC, coherent amb el seu ideari. Estic convençut del premeditat maximalisme convergent en la proposta. No dubto que els republicans hagin intervingut decisivament en la seva redacció però la ràpida acceptació del President només pot respondre a la voluntat de dinamitar la iniciativa conscient de les seves escasses garanties d'èxit. Al meu entendre Mas s'asseguraria amb la seva liquidació la creació d'un escenari més plàcid per als agents conservadors que històricament han acompanyat a CiU. I sense perdre accent sobiranista, ja se sap que la culpa sempre és dels altres.D'aquí la tèbia però encertada reacció d'alguns partits demanant més consens, proposant alternatives i no entrant al drap del maquiavèl·lic parany convergent. Reconeguem que els resultats electorals puguin deixar dubtes quant a la voluntat secessionista de Catalunya però el que ha quedat clar de manera meridiana és la voluntat de participar en la construcció del nostre futur a través d'un referèndum i en la proposta parlamentària aquests termes, el carro davant dels bous, queden invertits. El que he  dit, liquació democràtica. I accelerada , no vagi a ser que l'onada sobiranista , fèrtil collita de vots sovint promoguda des de certs sectors de l'Estat, amaini per esgotament o perquè les prioritats d'una ciutadania en estat de trauma econòmic comencin a ser unes altres. D'aquí la gravetat , des d'un punt de vista progressista, del tancament del PSOE en relació al referèndum. També amb aquest catenaccio el federalisme, la més assenyada de les opcions, queda liquat. Avui dia, en el qual els polítics i la corrupció són un dels principals problemes de la ciutadania, viure al marge d'una  “política que aposti per una democràcia deliberativa, en la qual tots siguem sobirans i partícips de les decisions del col·lectiu”  (sic 12è Congrés PSC), seria un suïcidi polític. La liquiditat li atorga a Internet ubiqüitat. Amb la liquiditat la democràcia se'ns torna esmunyedissa, lliscant.