Catalonia is different

Fa uns dies Rocío Martínez-Sempere, un dels grans valors del nostre interromput Parlament, em recomanava un assaig del gran George Orwell. La proposta de la jove diputada , al meu entendre poc promocionada en les llistes del seu partit per raons que se m'escapen , m'ha portat a una parcial revisió de l'obra de l'autor de Homage to Catalonia i Animal Farm. Segons un escrit recopilat en un llibre d'articles i ressenyes publicats en el Observer entre 1942 i 1949 , per Orwell saber on anar i saber com arribar allí serien dos processos mentals diferents que rares vegades es manifestarien en la mateixa persona. Els pensadors polítics es dividirien així en dues classes diferents: els utòpics amb el cap en els núvols i els realistes amb els peus a la terra. “Sabem el que volem”, sabem on anar , així que “ho aconseguirem”, insisteix un dia si i l'altre també l'Honorable Mas per a qui la passada celebració de la diada nacional sembla haver-se convertit en una espècie de revelació sobiranista . Haig de reconèixer que l'episodi del vídeo de promoció del vot elaborat pel Govern podria haver acabat donant la raó a aquells primmirats que  consideraven que els que vam assistir a la manifestació de l'11-S acabaríem sent manipulats per CiU en virtut de l'èxit de la mateixa. Encara sort que la pressió ciutadana ha posat les coses en el seu lloc. Però tornem a Orwell. Hauríem d'estar orgullosos que hagi estat un català, el propi president, qui conjugant en una espècie de quadratura del cercle perfecta utopia i realisme hagi posat en dubte la citada regla orwelliana. Llàstima que aquesta conjugació sigui simplement una tramposa i irresponsable estratègia convergent per posar torniquet a una legislatura de retallades socials sense precedents que començava a gangrenar les seves expectatives electorals.

Realment sap Convergència on anar? I com arribar? Sembla ser que amb Estat propi camí d'Europa. Per cert, i de Rússia si del que es tracta és fugir de Quico Homs i dels seus embolics amb la Junta electoral. I fer aquest camí amb el suport d'Europa. Aquesta Europa contra la qual fa molt poc es van posicionar, alineant-se amb Le Pen i els neofeixistes italians, Felip Puig i el mateix Tremosa promovent el vot contrari a la Constitució Europea. Per aquest motiu sorprén l'estratègia del propi Tremosa fomentant la famosa i antibel.licista carta enviada per demanar empara a les autoritats europees i que porta clarament la seva empremta . Les distàncies són molt dolentes i Brussel·les queda lluny. Tal despropòsit , més típic d'un relat de Hazañas bélicas, hagués fet les delícies del genial Gila. Tremosa , gota malaya de la premsa pel poc cas que segons ell fan els periodistes de la seva labor en l'Eurocambra, sol actuar com bomber piròman per tal d'atreure cap a si els focus mediàtics. Encara que com a contrapartida obtingui la promoció del poc equilibrat, políticament s'entén, Alejo Vidal Quadras i del seu surrealista estat d'excepció. Per cert, Tremosa va ser l'autor d'aquella desafortunada i antidemocràtica declaració segons la qual el President Montilla hagués estat el President ideal del General Franco menyspreant sense precedents l'honorabilitat de la principal figura representativa de Catalunya. És clar que amb les seves últimes declaracions sobre referèndums i dictadors l'honorable Montilla tampoc ha estat a l'altura del càrrec que va ostentar.  Posats a inundar i a infoxicar vanitosament Catalunya de manifestos, no has acabat de llegir un quan ja ha sortit un altre de signe contrari i en els que sorprenentment et pots trobar persones que han signat els dos, proposo Catalonia is different com a títol d'un de nou. Hi estaré d'acord, modestament crec que Orwell també hi estaria,  però no ho signaré.