PSC, útil o inútil ?

Ahir vespre vaig assistir a un col·loqui organitzat per l’Agrupació de Sant Andreu sobre el tema “El partit de la gent”. Aquesta agrupació, la meva, dinamitzada amb excel.lent criteri per l’equip que lidera Èric Gómez va convidar al sempre interessant, sovint brillant i divertit, company Miquel Iceta com a ponent. Gairebé plena sintonia amb la seva interessant , i benintencionada, anàlisi de la situació social i , en menor mesura, del partit. I dic en menor mesura no perquè el seu parer no coincideixi amb el meu, coincidència d’escàs valor per la resta dels mortals, sinó perquè segurament per l’alta participació dels assistents no va tenir prou temps en aprofundir en temes , diríem , més caniculars. Coincideixo amb ell en que aquest ha de ser un Congrés de generositat, d’unitat però també d’obertura i renovació. De continguts i projectes però també de les persones que els han de dur a terme. Jo hi afegiria l’adjectiu radical. Dit això, el que més em va cridar l’atenció de la seva , insisteixo, interessant intervenció és l’èmfasi amb el que va remarcar un dels primers punts, crec que el primer : fer del PSC un instrument útil per a la participació política. Potser seré massa agosarat si apel.lant a teories sobre el subconscient, dedueixo que el noble company considera que en aquests moments el PSC és un instrument inútil “para tales menesteres”. En qualsevol cas, gràcies Miquel per insuflar optimisme en moments de tant estaborniment, social i de partit.