Alguna cosa personal…..

Potser aquesta reflexió resultarà redundant per a aquells que hagin esmerçat dos minuts en la lectura de l’excel.lent editorial de L’Hora, el diari digital de Nou Cicle, titulada “Tu ja m’entens” . M’agradaria, no obstant, anar una mica més enllà en quelcom que m’ha resultat sorprenent i que estic convençut que té a veure amb la idiosincràsia del mal anomenat oasi polític català, o millor dit, amb l’oasi de la catifa ampla (aquella sota la qual sovint tothom amaga les seves vergonyes) : el flagrant silenci dels nostres polítics en relació al trist episodi Duràn – Lòpez Tena . Per cert, curiosament coincident amb l’estrena de Torrente 4 : la realitat sempre acaba superant la ficció. La reflexió és simple i segurament retòrica : no és una greu equivocació per part dels líders de l’oposició deixar passar una polèmica com aquesta sense dir ni ase ni bèstia? No estan donant a la ciutadania una imatge que segurament apel.la negativament al subconscient col.lectiu d’una certa manca d’autoritat política? Com bé deia recentment un ultraconegut assessor de comunicació política , molt potenciat des d’ algún sector polític , no s’estarà donant la imatge que “‘el cinisme és el refugi de molts polítics” i que l’anomenat oasi català en lloc de ser una manera “d’entendre el respecte polític” esdevé des del silenci una actitud de complicitat? . En definitiva, com diria Torrente: vamos a llevarnos bien. El menyspreu que pressuposa per a l’opinió pública que es giri pàgina sobre aquest lamentable episodi que principalment retrata la fatxenda dels seus dos principals protagonistes, l’acabaran pagant una vegada més i segurament de manera injusta tota la classe política catalana, és a dir, torna a guanyar l’abstenció, el descrèdit polític i la desafecció. Catalunya, paraula sobre la que aquests dos personatges sovint s’omplen la boca, no s’ho mereix. Resta clar que entre aquests dos tipus deu haver alguna cosa personal, no sé si per un clau o un clavell , però si us plau, o tribunals o explicacions. Pel bé de la qualitat de la nostra democràcia.