Artur Mas , una Catalunya millor….i més obscura

Ho haig de reconèixer: he passat minuts buscant explicacions “científiques“ en l'incomprensible to tètric i obscur de l ‘últim espot electoral de CiU , “Mas per una Catalunya millor “ . Em preguntava que podia haver-hi darrere la tristesa llòbrega, depriment , pessimista que destil.la el tètric tó de l’espot electoral en qüestió. Un espot on els ciutadans com si d’una fantasia orwelliana es tractés resten com a massa uniforme enfosquits darrere una mena de “big brother” il.luminat que ens recorda massa l’obscurantista i onírica mise en scene de Fritz Lang en Metròpolis . Però de sobte unes radiofòniques declaracions del President de CiU em van fer la llum. Artur Mas, just abans de l'arribada de Benet XVI a Catalunya , declarava a Ràdio Estel que “ com a cristià que sóc, la visita del Sant Pare és una oportunitat de reflexió i espiritualitat". Fins a aquí tot o gairebé tot comprensible si deixem de banda les hipòcrites i ambigües actituds de CiU davant assumptes com l’avortament o el matrimoni homosexual. Però les esmentades declaracions de fe del líder de CiU , com a banda sonora de l’esmentat espot , em van fer retrocedir en el temps a l’obscurantisme religiós de l’Edat Mitjana. Durant aquest període la foscor de la ment humana es feia palpable davant la impossibilitat de qüestionar els dogmes religiosos, veritats revelades que no admetien crítiques . El cristianisme, mal entés, va adquirir en aquesta etapa un immens poder que transcendia les fronteres de l’àmbit religiós. En l’econòmic i polític és l’etapa del feudalisme. Els homes i dones passen a relacionar-se sota un sistema de dependència o subordinació davant uns senyors més poderosos. És l’època en la qual un metge i humanista aragonès, Miguel Servet , és cremat en la foguera per intentar demostrar que la sang era purificada en els pulmons i després portada al cor. Avui no es cremen als científics en la foguera però tots aquells que “gosen” investigar amb cèlul.les mares són posats en la “picota” pública pels hereus d’aquells obscurantistes. Massa coincidències , massa vigència. Es sabut que George Steiner atribueix a l’existencia humana una tristesa fonamental en la qual es recolzen el pensament i el coneixement. Fins a aquí es pot estar més o menys d'acord però com a catalans crec que tenim dret a preguntar-nos perquè últimament aquesta atribució és aquí tan òbvia . Preguntar-nos perquè sobre el nostre present i futur col·lectiu molts d'aquests polítics que s'omplen la boca d'una Catalunya millor, ens traslladen sovint el pessimisme d'una Catalunya sense futur i en mans de mediocres . I perquè són sovint recolzats per una part important de la nostra televisió pública . Crec que era Einstein qui deia que l'ésser humà solament atribuïa intel·ligència als seus enemics. En aquest cas , la producció del citat espot , prefereixo quedar-me amb Freud i el seu psicoanàlisi . Els somnis i l'inconscient : l'espai en el qual l'home fa seus els desitjos. Fins i tot els més obscurs. Faci's la llum.