Molt breu, no em toca a mi fer glosses del Quico però feia més de 25 anys que ens coneixíem, més de la meitat de la meva vida, i de manera sistemàtica, gairebé cada mes compartíem aquest hedonisme seu tant generós i característic d’una taula, d’unes gambes del Casimiro, d’unes maduxeites , d’un cigarro, a vegades d’un porro , d’una cervesa i sobretot d’aquesta enorme capacitat seva per dialogar, per enraonar , per inventar i crear de la nada. Sempre una festa de la intel.ligència. Quico, ens ha quedat penjat el dinar de Can Ravell a on fa molts anys la teva familia anava a comprar mantega , però anirem amb l’Enric i amb qui vulgui a celebrar el teu record. Ell, ara que sóc professor de comunicació, em va ensenyar el truco principal d’aquesta professió , en la que a vegades vaig tenir el plaer de treballar plegats. Em va ensenyar el que que jo intento transmetre als meus alumnes : Jordi, per comunicar bé abans has de escoltar molt ¡¡¡ , em deia sempre . Amb tot el soroll que ens envolta quina raó tenia. Però el més important per a mi és que el Quico és la persona que més ha influït en la meva formació com a persona. I en la meva ideologia . Això no és especialment important. Si ho és el motiu .
Que dius ara¡¡¡ em diria amb aquest rubor seu tant peculiar. Més valdria que Deu senyor nostre s’ens emportés¡¡ deia quan se sentia acorralat. Resulta curiós , com a mínim xocant , veure com una persona amb tanta saviesa per la comunicació, li podia donar tanta alèrgia la escenografia pública. Generositat, autenticitat, humilitat, heterodoxia, rebel.lia.
I perquè la meva ideologia ?? Perque amb aquesta genialitat seva que ratllava la simplicitat sempre em recordava que ser de dretes era de dolents i de tontos i que ser d’esquerres era una actitud intel.ligent ." LA MALDAT ES MANCA D’INTEL·LIGÈNCIA, LA INTEL.LIGÈNCIA PORTA INEXORABLEMENT A LA BONDAT” .Gran argument socràtic. I és que "entre esos tipos y él había algo personal” . Quico Sabaté o l’ofici de viure bo. Sempre fidel als seus, que fácil resulta dir-ho. Ahir, en la cerimònia de comiat en Joan Manuel Serrat ens emocionava citant a Vinicious de Moraes :" els amics no es fan, es reconeixen".
Doncs bé , per a mi i molts dels meus amics, el Quico sempre ha estat un paio brillant, intel.ligent, sensible. I d’esquerres. Vitalment d’esquerres, coherent. Sempre m’explicava que ell va deixar la publicitat perque no volia ser un cabró. Per a mi i molts de nosaltres el Quico va ser un mestre però no només perque ens ensenyés res en concret, tangible , sino perque sobretot ens va ensenyar a ser nosaltres mateixos. Admirava la seva gran memòria i ell em deia que no era memòria , era la seva vida. “Vivir..para vivir..solo vale la pena vivir” . Segurament hauria d’estar més trist, però com recordava ahir amb el Natius, un altre deixeble teu, deus estar “sentado en la barandilla, brindando en primera fila..y viendo que hay del otro lado” . Ahir el Quico s’em va aparèixer per darrera vegada. Estava trinxat al meu sofà palpejant la seva emprenta en cada cançó de “Cada loco con su tema “ i s’acostà la meva petita : papa estàs trist. Si, és una putada, sempre s’en van els bons. No, Papa, és que dels dolents ningú s’enrecorda.
Quina putada quico ¡¡ Ens has deixat ¡¡
Que dius ara¡¡¡ em diria amb aquest rubor seu tant peculiar. Més valdria que Deu senyor nostre s’ens emportés¡¡ deia quan se sentia acorralat. Resulta curiós , com a mínim xocant , veure com una persona amb tanta saviesa per la comunicació, li podia donar tanta alèrgia la escenografia pública. Generositat, autenticitat, humilitat, heterodoxia, rebel.lia.
I perquè la meva ideologia ?? Perque amb aquesta genialitat seva que ratllava la simplicitat sempre em recordava que ser de dretes era de dolents i de tontos i que ser d’esquerres era una actitud intel.ligent ." LA MALDAT ES MANCA D’INTEL·LIGÈNCIA, LA INTEL.LIGÈNCIA PORTA INEXORABLEMENT A LA BONDAT” .Gran argument socràtic. I és que "entre esos tipos y él había algo personal” . Quico Sabaté o l’ofici de viure bo. Sempre fidel als seus, que fácil resulta dir-ho. Ahir, en la cerimònia de comiat en Joan Manuel Serrat ens emocionava citant a Vinicious de Moraes :" els amics no es fan, es reconeixen".
Doncs bé , per a mi i molts dels meus amics, el Quico sempre ha estat un paio brillant, intel.ligent, sensible. I d’esquerres. Vitalment d’esquerres, coherent. Sempre m’explicava que ell va deixar la publicitat perque no volia ser un cabró. Per a mi i molts de nosaltres el Quico va ser un mestre però no només perque ens ensenyés res en concret, tangible , sino perque sobretot ens va ensenyar a ser nosaltres mateixos. Admirava la seva gran memòria i ell em deia que no era memòria , era la seva vida. “Vivir..para vivir..solo vale la pena vivir” . Segurament hauria d’estar més trist, però com recordava ahir amb el Natius, un altre deixeble teu, deus estar “sentado en la barandilla, brindando en primera fila..y viendo que hay del otro lado” . Ahir el Quico s’em va aparèixer per darrera vegada. Estava trinxat al meu sofà palpejant la seva emprenta en cada cançó de “Cada loco con su tema “ i s’acostà la meva petita : papa estàs trist. Si, és una putada, sempre s’en van els bons. No, Papa, és que dels dolents ningú s’enrecorda.
Quina putada quico ¡¡ Ens has deixat ¡¡
0 comentaris:
Publicar un comentario