Gerro de Rubin |
Pel
que sembla, la combinació de twitter
i estiu pot resultar més perillosa que la resultant de l'elaboració , per un
consultor avorrit, d'un d'aquests gintònics de moda en els quals assaboreixes
de tot menys ginebra, tònica i llimona. Si això segueix així no descarto
passar-me al “tinto de verano”. La calentor , canicular tot sigui dit, pot
jugar males passades : em trobava jo observant un calmat i suggeridor
mediterrani des de la meva tovallola de platja quan en un rampell d'autenticitat calculada em va
donar , qui em manaria a mi en tan idíl·lica situació, per escriure un parell
d'aquests precuinats i poc autèntics missatges dels quals jo no sóc molt
procliu productor. Prefereixo dedicar el meu temps a intentar ser feliç amb els
meus . Al meu modest entendre “un dels
principals problemes dels partits polítics és la gran densitat de politòlegs
per metre quadrat”. “Com en el
futbol, tothom entén “, vaig afegir atabalat per la falta d'espai i sabent
que el poc matisat comentari ho convertia automàticament en injust. Les agres
respostes corporatives no es van fer esperar i la meva i poc animada defensa , l’hedonista
entorn no donava per més,
mereixeria avui una petita ampliació.
No estic en contra dels politòlegs ni del lliure pensament , ans al
contrari, crec que manca professionalitat a l'entorn d'alguns partits polítics. Sovint un simple repàs
dels noms d'els qui estan al capdavant, per exemple , de les seves escoles de
formació, tan importants antany i ara en plena societat del coneixement
simplement simbòliques, reforça la tesi d'una urgent renovació generacional i
professional en aquest i en altres àmbits més importants . Però una cosa són
els politòlegs i uns altres, ben diferents, els aprenents de bruixot. Aquests que són capaços de
descriure't amb tot luxe de detalls moviments de mans, boques i ulls de
polítics. De descriure't gairebé de manera esotèrica fons d'escenari ,
vestuaris, complements i els seus significats cromàtics. En definitiva ,
experts a reduir i micropolitizar la
política a un mer gerro de Rubin a través d'una banalització sense precedents.
De suggerir i induir temes , ara toca això, demà no, que se la bufa , ho he pogut comprovar de primera ma aquest
estiu, per exemple a l'interessant veí de la parcel·la del Càmping del meu
germà, aficionat al “tinto de verano” , crític argumentat dels gintònics “pijos”
i amb dos fills en l'atur. En definitiva , capaços d'explicar-te que el tot és més que la suma de les seves
parts, però incapaços d'entendre els problemes reals de la gent, de proposar
tan sol una idea que millori la nostra situació col·lectiva. Encara ressonen en
les meves oïdes les riallades del meu autèntic i nou conegut, el del “tinto de
verano”, davant la induïda lectura d'un escrit en el qual s'advocava per la
importància de “la transparència de les agendes públiques dels nostres
governants”. “No sé veure-ho, però important ha de ser-ho”, em va etzibar amb
trempera. “Ara, posar com a exemple de transparència al bo d'Obama , el de l'assetjament
al senyor aquest de wikeleaks , és com una aixecada de camisa” . I va seguir
xarrupant el seu “tinto de verano” i jo , encantat, el meu gintònic de fines
herbes.
1 comentaris:
Intens
Publicar un comentario