“Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio” ens suggeria el poeta. I més o menys això, és el que ens indicava de manera més prosaica, tot sigui dit, en Noam Chomsky en un excel·lent article al New York Times traduït i publicat ahir a l’AVUI . Per desgràcia es van acomplint els pronòstics dels anàlistes polítics menys superficials i allunyats de la rauxa i el flower-power que assenyalaven, en certa manera posant aigua al vi, una possible continuïtat en la política nord-americana amb l’històric triomf de Barack Obama. Aposta per el pragmatisme, continuïtat, decepció, son alguns dels epítets que han dedicat avui les editorials dels principals diaris europeus amb l’anunci de l’elecció per part d’ Obama del seu equip de col·laboradors entre els que destaquen Rahm “Rambo “ Emanuel, un defensor de la guerra de Iraq com a nou cap de gabinet i la continuïtat de Robert Gates com a secretari de defensa, entre d’altres.
The New York Times indicava aquest cap de setmana que aquests noms, que venien sonant feia dies, suggereixen que "Obama planeja governar des del centredreta del seu partit , envoltant-se de pragmàtics més que de col·laboradors amb fort sostrat ideològic, fet que ha provocat la molèstia dels sectors progressistes que recolzaren a Obama durant les primàries demòcrates y l’ elecció presidencial precisament per la seva oberta oposició a la guerra de Iraq i el seu record de vot al senat. De fet, alguns prestigiosos blocs han debatut aquesta setmana si Obama no s’està transformant en un "falcó liberal", en al·lusió als neocon que van influir en la direcció de la política exterior de Bush”.Arguments n'hi han. No hem de mirar només cap a Iraq en actitud simplista. Molts dels nous col·laboradors d’Obama , de l’antic equip de Bill Clinton, han estat protagonistes de l’actual i sistemàticament silenciada dramàtica situació al Congo. O mirar cap el nou vicepresident, Joe Biden, un dels senadors demòcrates que amb més fermesa van defensar la guerra de l'Iraq i que va trencar la disciplina de vot dels seus col·legues demòcrates per tal de donar suport a una mesura republicana que feia més difícil per a les persones físiques cancel·lar els deutes declarant-se en fallida.
Però “les platges de la comunicació continuen esplendoroses “ i Obama ha estat nomenat per la indústria de les relacions públiques nord-americanes com a Advertising Age o el que és el mateix, millor venedor de l'any 2008, quedant còmodament per sobre d’ Apple . Com diu Chomsky en el seu article “la principal tasca d'aquesta indústria és aconseguir que els consumidors no informats adoptin decisions irracionals, cosa que soscava les teories de mercat que defensen justament el contrari. I la indústria de les relacions públiques reconeix ara els avantatges de sotscavar la democràcia de la mateixa manera.” Sense paraules. Fa poc un humil comentarista políticament incorrecte va ser criticat per insinuar en un article que la campanya d’ Obama havia estat la campanya de rearmament moral que necessitaven els EUA ( Obama GRPs for Amèrica ).De fet en el seu primer discurs com a electe ja ho va anunciar : They are and always have been the United States of America. La màxima lampedusiana ha restat curta. No tot continuarà igual, segur....però de canvi poc. Encara té credit, molt crèdit...però menys. Tony Blair 2, el regreso próximamente en las mejores panatallas??? Com diu en Lluís Bassets "el periodisme hauria de fer un jurament hipocràtic d'escepticisme ".
I acabo citant a qui per desgràcia ja no està entre nosaltres i que va fer que encara no hagi pogut oblidar el meu i desgraciat servei militar per que li va posar banda sonora : Joan Bautista Humet :
“Al sueño americano
The New York Times indicava aquest cap de setmana que aquests noms, que venien sonant feia dies, suggereixen que "Obama planeja governar des del centredreta del seu partit , envoltant-se de pragmàtics més que de col·laboradors amb fort sostrat ideològic, fet que ha provocat la molèstia dels sectors progressistes que recolzaren a Obama durant les primàries demòcrates y l’ elecció presidencial precisament per la seva oberta oposició a la guerra de Iraq i el seu record de vot al senat. De fet, alguns prestigiosos blocs han debatut aquesta setmana si Obama no s’està transformant en un "falcó liberal", en al·lusió als neocon que van influir en la direcció de la política exterior de Bush”.Arguments n'hi han. No hem de mirar només cap a Iraq en actitud simplista. Molts dels nous col·laboradors d’Obama , de l’antic equip de Bill Clinton, han estat protagonistes de l’actual i sistemàticament silenciada dramàtica situació al Congo. O mirar cap el nou vicepresident, Joe Biden, un dels senadors demòcrates que amb més fermesa van defensar la guerra de l'Iraq i que va trencar la disciplina de vot dels seus col·legues demòcrates per tal de donar suport a una mesura republicana que feia més difícil per a les persones físiques cancel·lar els deutes declarant-se en fallida.
Però “les platges de la comunicació continuen esplendoroses “ i Obama ha estat nomenat per la indústria de les relacions públiques nord-americanes com a Advertising Age o el que és el mateix, millor venedor de l'any 2008, quedant còmodament per sobre d’ Apple . Com diu Chomsky en el seu article “la principal tasca d'aquesta indústria és aconseguir que els consumidors no informats adoptin decisions irracionals, cosa que soscava les teories de mercat que defensen justament el contrari. I la indústria de les relacions públiques reconeix ara els avantatges de sotscavar la democràcia de la mateixa manera.” Sense paraules. Fa poc un humil comentarista políticament incorrecte va ser criticat per insinuar en un article que la campanya d’ Obama havia estat la campanya de rearmament moral que necessitaven els EUA ( Obama GRPs for Amèrica ).De fet en el seu primer discurs com a electe ja ho va anunciar : They are and always have been the United States of America. La màxima lampedusiana ha restat curta. No tot continuarà igual, segur....però de canvi poc. Encara té credit, molt crèdit...però menys. Tony Blair 2, el regreso próximamente en las mejores panatallas??? Com diu en Lluís Bassets "el periodisme hauria de fer un jurament hipocràtic d'escepticisme ".
I acabo citant a qui per desgràcia ja no està entre nosaltres i que va fer que encara no hagi pogut oblidar el meu i desgraciat servei militar per que li va posar banda sonora : Joan Bautista Humet :
“Al sueño americano
se le han ido las manos
y ya no tiene nada que ofrecer;
sólo esperar y ver si cede
la gran bola de nieve
que se levanta por doquier.
¡Hay que vivir, amigo mío !
Antes que nada hay que vivir”.
0 comentaris:
Publicar un comentario