Gràcies Neus Bonet ¡¡

El conflicte intern entre el secretari de dinamització entomològica i la secretària de puntaires de l’agrupació d’ERC * a les comarques de l’Alt Pirineu no ens interessa

No sé quin veredicte dictarà en breu l’audiència de Catalunya Ràdio després del controvertit relleu al Matí de la nostrada emissora . Puc intuir que dolent donada l’especificitat malaltissament monotemàtica de la gran majoria d’ oients d’aquesta franja horària. Som molts els que en breu haurem d’enfrontar-nos amb arguments i contra corrent del nostre establishment mediàtic , amb aquesta curiosa i inapel·lable dictadura d’una part qualitativa dels emissors i de l’audiència que, per una banda i de manera retroalimenticia dicten sentència i per altra impedeixen qualsevol creixement de la mateixa al marge del microcosmos polític més endogàmic. Gràcies Neus Bonet. En pocs dies , i jo sóc oient només d’una petita part del seu programa, s’ha pogut comprovar com és possible fer un espai radiofònic molt més centrat en les preocupacions dels nostres ciutadans/es, menys individualista i personalista i per tant molt més a prop de les diferents sensibilitats existents a Catalunya. Sóc conscient que resulta políticament incorrecte dir-ho però el matí de Neus Bonet connecta al meu entendre, humil professor associat de la Facultat de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, molt millor amb la Catalunya real. I quina és, qué significa la Catalunya real es pregunten perplexos els integrants d’aquesta plèiade de mal copulats amb la realitat. En pocs dies, hem pogut comprovar , entre moltes altres coses, que existia Paul Newman i que un dia es va morir, que podem adreçar-nos a determinada associació per queixar-nos de les comissions que ens apliquen les entitats financeres, que existeix vida social més enllà dels suquets, música més enllà de Bach , paisatges diferents als de l'Empordà, esport més enllà de la selecció catalana i valors cívics més enllà del corporativisme nacionalista. I que arribar a fi de més es una negativa aventura per a molts catalans/es. Ahir mateix, un conegut i reconegut periodista català ho deia en motiu de l’homenatge a Xirinacs : a Catalunya hi ha mitjans oficials, però no públics. Als oients del matí de Catalunya Ràdio sovint ens han interpretat la realitat . En aquest sentit Neus Bonet significa un canvi, oxigen , una mirada diferent, en definitiva, un pas endavant en la recerca d’uns veritables mitjans de comunicació públics i plurals. I sobretot en un marc d’ optimisme responsable: que dur resultava aixecar-se cada matí amb els sistemàtics harakiris retòrics típicament onzesetembristes del nostre particular star system.

* o Psc o CiU o ICV o PPC................